lunes, 21 de diciembre de 2015

Tirant lo Blanc de Joanot Martorell


Tirant lo Blanc de Joanot Martorell

1.Cerca informació sobre Joanot Martorell.Explica la seva vida i conta aquell aspecte que trobis més particulars.Època a la qual pertanyia,característiques.
Va ser un escriptor i cavaller valenciano.Especialmentconegut per ser l'autor de la novel·la de cavalleries Tirant lo Blancva arribar a ser jurat de Chirivella.Nacio entre el1413 i el 1415 a la ciutat de Gandía.Según l'historiadorJaume Chiner la seva família era originària de Gandia, encara que estava establerta a València des del año1400.El seu aviGuillem Martorell, va ser conseller reial i el seu pareFrancesc Martorell, casat amb Damiata Abelló, va ser majordom del rei Martí l'Humà.Es coneixen força elements biogràfics que el mostren com un cavallerlluitador i agressiu, de vida agitada, saltejada de llanciscavallerescos i assumptes amorososaixí com nombrosos viatges, si bé la majoria dels plets, inclosos els desafiaments a mort.

2.Comenta la seva gran obra Tirant lo blanc.Penja al teu bloc tota la informació que trobis,en fas un resum i copia'n un fragment.Explica les característiques de l'època medieval en aquest fragment i el contingut.Es tracta d'una obra de gran extensió, quecomença amb la narració de les aventures de Guillem de Varoicqui imposa a Tirant en les normes de la caballería.Incluye components autobiogràfics del mateix autorper exempleTirant es forma enInglaterra.Combina un realisme directe i cru amb els ideals cavallerescos de la época.El heroi ésarmat cavaller després diversos combats singulars contra reis, ducs i gigantes.De Anglaterra marxaa França, Sicília i Rodes, després, a Jerusalem, Alexandria, Trípoli i Tunisdesprés a Bizancisol·licitat per l'emperador, i en Constantinoble s'enamora de Carmesinafilla de l'emperador.Lahistòria d'aquests amorsamb la intervenció de la vídua Reposada i de la donzella Plaerdemavida,ocupen gran part de la obra.Tras haver lluitat en BarbariaTirant es casa amb Carmesina i ésnomenat Cèsar de l'Imperi Bizantíreconquesta terres als turcs i,malalt,mor.Al saber-ho,mor tambéCarmesina. 
 

Ciències socials t.5

Ciències socials t.5




1.Cerca informació sobre el que és el Sector Primari. Explica quines professions es poden exercir a partir d'aquest sector.
Es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris. 
Les activitats del sector primari són l'agricultura,la caça,la silvicultura,la mineria, la ramaderia,la pesca i l'explotació forestal.

jueves, 17 de diciembre de 2015

 

El Petit Príncep

Aquí teniu un fragment del llibre El petit príncep. Esper que vos agradi i vos faci meditar. Reflexionar sobre el que és realment important en aquesta vida i adonar-nos de si ho tenim oblidat. Després el podeu incorporar al vostre blog amb un comentari personal com a introducció. Aquest llibre no vos el podeu perdre! També cerca informació sobre el seu autor i sobre el llibre mateix.

El Petit Príncep i la Guineu.

“Hola, bon dia -digué la guineu.
- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.
- Sóc una guineu -digué la guineu.
- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…
- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.
Però després d’una reflexió, afegí:
- Què vol dir “domesticar”?
- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.
- Crear lligams?
- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
(…)
-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…
La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:
- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.
- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.
- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.
- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…
El petit príncep va tornar l’endemà.
- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…
És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:
- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.
- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…
- És clar que sí -digué la guineu.
- Però te tocarà plorar!
- I força -digué la guineu.
- Així no hi has guanyat res!
- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.
(…)
- Adéu -digué.
- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.
- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.
Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep.

COMENTARI DEL POEMA

                   

                            COMENTARI DEL POEMA

                             1. Resumeix en una paraula el significat del poema.

                         2. Resumeix en una frase el significat del poema.

                              Amor de madre.

                         3. Què és el que demana aquesta mare.

                            Que el seu fill li sobrevisqui i el puqui amar sempre.

                          4. Quin tipus d'amor d'escriu?

                            El poder tenirlo sempre amb ella .

                          5. Què significa per a tu la teva mare? Sabries descriure el sentiment?

                               La dona de la meva vida, la que més estim i sempre estimaré, la que m'ho ha                                  donat tot i li dec tot en aquesta vida.

                        

                         

                                                             AMOR DE MADRE
No necesito un hijo que me quiera,
ni que sea feliz, ni hermoso,
ni que triunfe y me sonría,
ni un hijo que me cuide,
me proteja, me tutele.
Necesito, simplemente,
un hijo que me sobreviva
y al que poder amar hasta el final.
Si me faltara,
¿qué haría yo con tanto amor
como me crece para él
cada mañana?

25 de novembre, dia contra la no violència de gènere

25 de novembre, dia contra la no violència de gènere


   Avui,25 de novembre, se celebra el dia contra la violència de gènere. Cerca informació sobre per què es va triar aquest dia i textos que parlin d'això, amb imatges. Per acabar, exposa la teva opinió personal sobre el tema. 
 
Es tracta d'una violència que afecta les dones pel sol fet de ser-ho. Constitueix un atemptat contra la integritat, la dignitat i la llibertat de les dones, independentment del àmbit en què es produeixi.

S'entén per violència de gènere qualsevol acte violent o agressió, basats en una situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de dominació dels homes sobre les dones que tingui o pugui tenir com a conseqüència un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces de tals actes i la coacció o privació arbitrària de la llibertat, tant si ocorren en l'àmbit públic com en la vida familiar o personal.
 El concepte "violència de gènere" dóna nom a un problema, que fins i tot fa poc, formava part de la vida personal de les persones; era considerat un assumpte de família que no havia de transcendir de portes enfora i, per tant, en el qual no es havia d'intervenir. Entendre la violència com un assumpte personal reforça a les dones a una situació de subordinació respecte de l'home i implica assumir les relacions de poder històricament desiguals entre els dos i a través de les quals es legitima l'home a mantenir la dominació fins i tot a través de la violència. Aquesta percepció contribueix al fet que les dones no denunciïn la seva situació per por, vergonya o culpabilitat.
 
La meva opinió sobre això és que s'hauria d'aturar ja, per que no es normal maltractar a una persona d'aquesta domés per que pensen que es inferior a ell, i no és així, per que si mos aturam a pensar tot el que ha passat aquesta dona maltractada i tot el que ha aguantat demostra que no es inferior a ningú, tots som persones i hauríem de respectar-nos tots per igual.

MATANT EL TEMPS

Comprensió lectora

68471_473475052698547_1087631186_n

MATANT EL TEMPS

I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.
No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.
Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:
- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.
Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.
   1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?
1.El tema va sobre fer passar el temps.
Moviment congelat i petrificat va quedar tot,el cansament havia posat punt i finalal turment,tot estava bloquejat i embussat a l'aigua tèrbola que no corria ni amunt ni avall.
No sabien on anar ni cap un lloc ni altre.
El text és molt significatiu però dificil d'entendre.

Comentario de un poema




La pluja va remullant amb les seues gotes la tardor, els camps agraeix el seu regal. En la ciutat els paraigües fan d'escuts de colors en la nostra lluita contra ella.

Llueve sobre el campo verde...
¡Qué paz! El agua se ...abre
y la hierba de noviembre
es de pálidos diamantes.

Se apaga el sol; de la choza
de la huerta se ve el valle
más verde, más oloroso,
más idílico que antes.

Llueve; los álamos blancos
se ennegrecen; los pinares
se alejan; todo está gris
melancólico y fragante.

Y en el ocaso doliente
surgen vagas claridades
malvas, rosas, amarillas,
de sedas y de cristales...

¡Oh la lluvia sobre el campo
verde! ¡Qué paz! En el aire
vienen aromas mojados
de violetas otoñales.
 
 

1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.

 
El autor quiere decir que se siente bien cuando ve llover o cuando siente el aire i el olor de la lluvia

2. Busca información sobre el autor Juan Ramón Juménez.

Juan Ramón Jiménez nació el 23 de diciembrede 1881 en la casa numero dosla calle de la ribera Era hijo de Víctor Jiménez y Purificación Mantecón, quienes se dedicaban con éxito al comercio de vinos. En 1887 sus padres se trasladan a una antigua casa de la calley aprende primaria y elemental en el colegio de Primera y Segunda Enseñanza de San José.
En 1891 aprueba con calificaciones de sobresaliente el examen de Primera Enseñanza en el Instituto "La Rábida" de Huelva. En 1893 estudia Bachillerato en el colegio de san gelio del puerto de santa maria, y obtiene el título de Bachiller en Artes. Se traslada a Sevilla, en 1896, para ser pintor, creyendo que esa es su vocación. Allí frecuenta la biblioteca del Ateneo sevillano. Escribe sus primeros trabajos en prosa y verso. Empieza a colaborar en periódicos y revistas de sevilla y huelva


3. ¿La lluvia está personificada en este poema? Justifica tu respuesta.

Si porque al autor le gusta

4. ¿Que visión  tiene el poeta?

Pues alegre 

5. ¿Te gustan los dias de lluvia? Justifica tu respuesta.

Segun que sentidos y que dias pero normalmente no


lunes, 14 de diciembre de 2015

Enriqueix el teu blog


     1. Cerca deu imatges espectaculars sobre paisatges, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.




Les figures retòriques

Les figures retòriques


 
                              

 
           Cerca informació sobre les figures retòriques següents: metàforacomparació, personificacióal·literació, apòstrofe i encavallament. Posa un exemple de cada un en poemes. També explica què són. 
 
 Un recurs literari és una tècnica retòrica preestablerta que un escriptor aplica a una paraula o més d'un text  perquè aquest guanyi en densitat literària
 
 metàfora:
és un dels recursos literalis més importants. Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre
 comparació:
 és un recurs literaris consistent en posar en relleu les semblances entre dos referents, de manera que es destaquin qualitats no evidents o bé es dugui a terme una descripció  més gràfica i clara, com es veu a "És rodó com una pilota".
 personificació:
La personificació o prosopopeia és una figura retòrica  que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals...
 al·literació:
 L'al·literació és una figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix a repetir un so per crear un efecte determinat
 apòstrofe:
 L'apòstrofe és un recurs literali  consistent en dirigir-se cap a una entitat no animada o abstracta, per exemple "Oh, sol, escolta'm!". A diferència de la personificació , l'apòstrofe considera aquesta entitat com a vocatiu , és a dir, com a possible destinatari del discurs literar
 encavallament:
 'encavallament és un recurs poètic segons el qual una oració es distribueix en més d'un vers.

Els diftongs

Els diftongs

Diftongs:

        Poden ser decreixents (es diu així perquè decreix el to de veu: Aire): VOCAL  + I  U (AI, EI, II, OI, UI, AU, EU, IU, OU, UU) VOCAL FORTA+ VOCAL DÈBIL O SEMIVOCAL (AIRE)

                           creixents (es diu així perquè creix el to de veu iODE): I  U + VOCAL(QUA, QÜE, QÜI, QUO, GUA, GÜE, GÜI, GUO) (QUATRE)

                                          I + VOCAL (IODE)

                                          I U ENTRE VOCALS (NOIA)

               *Quan hi ha diftong les dues vocals es comptabilitzen en una mateixa síl·laba.
           Hiats: (Personalment, sempre he vist els hiats com a EXCEPCIONS dels diftongs creixents)

      Els hiats apareixen quan tenim dues vocals en contacte, però pertanyen a síl·labes diferents.

              -Quan entren en contacte dues vocals fortes: te-a-tre

              -Consonant + i+a/e/o (Ma-ri-a)

              -Consonant +u+a/e/o (cu-a)

              -Un accent o una dièresi marquen la no formació de diftong, per tant: HIAT: pa-ï-sos
1. Escriu deu exemples de diftong creixent, deu exemples de diftong decreixent i deu de hiat.
DD: Austràlia, Europa,  Aigua, Aire, Euro, Ous, Autopista.

DC: Quatre, Qualitat, Quantitat, Quadre, Guapo, Guanyar, Quaranta, Guardar, Qüestió.

HS: Maria, Teatre, Cua, Iode.

lunes, 30 de noviembre de 2015

Comentari d'un poema


dimecres, 18 de novembre de 2015


Comentari d'un poema

                                                        

                                                               UN CRIT D'AUXILI
Una manta com a únic abric. 10
Uns cabells esbullats, 6
però no per estones de joc,9
sinó per la cruesa de la vida.8
Una mirada amb la innocència10
perduda.3
Una tristesa infinita, impròpia10
de l'edat.3
Una motxilla escolar buida9
i un dret a rebre una educació10
digna furtat.6
Una justícia inexistent.7
Una ajuda invisible, transparent,10
com si fos intranscendent.9
Un crit d'auxili al vent.8
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
la pobressa
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
consonant, 15,
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: esbullat, cruesa, furtat, instrascendent.
esbullar:El vent li ha esbullat la cabellera
CRUESA: Dit de la vianda que no és cuita. Menjar pèsols crus. 
furtat: Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d'un bé moble d'altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades 
instrascendent:
5. Fes un resum del sig
nificat del poema en general.
que ni ha moltes persones que viuen en la pobressa hi no tene un lloc o casa per refugiarse6. Què vol dir l'expressió "Ajuda invisible?" Justifica la teva reposta.
de que ningu li ajuda 

7. Opinió personal.
no m'agradat molt aquest poema 
 

viernes, 27 de noviembre de 2015

B /V Tema 4

B /V Tema 4



L’ORTOGRAFIA DE B/V

 S’escriu b: Davant de r o l: broma, bram, arbre, blau, bloc, amable. 
                    Darrere de m: embenar, ambició, amb. 
                    Alternant amb p: saber – sap, caber – cap, llobató – llop. 
S’escriu v:  Darrere de n: canvi, minvar, enviar, invitar, envà, enveja, invent. 
                    Alternant amb u: escriviu –escriure, nevar – neu, meva – meu, bevia – beu. 
                    Els imperfets d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació (cantar) acaben en v: cantava, menjaves, rentava, cuinàvem, arribàveu, marxaven. 

1. Omple els espais buits del text amb b o amb v segons calgui: 

La cançó de la reixa _V a tornar l'endemà i molts altres dies més. Ara passa_v a sempre pel carrer nou i cada _v_egada es para_v a a tocar la reixa. Sempre s'in_v enta_v a no v_es cançons, picant quan calia so_b re les b_arres. _V a in_v entar una cançó per cadascun dels ar_b res que _v eia al parc: el pi, l'a_v et, el cedre del Líban, l'esvelt xiprer estirat com un dit per fer pessigolles als núvols. V_a in v_entar una cançó per l'a v_inguda que puja_v a cap a la casa, pels camins que s'endinsa_v en a les verdes galeries sota els ar b_res, per l'her b_a i pels parterres florits. Però no _v a dir res del seu desco b_riment ni als seus pares, ni a la mestra, ni als companys. La reixa musical era el seu instrument secret. Gianni Rodari, El joc dels quatre cantons 

2. Fes el mateix que l'exercici anterior:

 ca b_re, sa b_er, plo_v ia, escri_v ia, en_v_iar, in_v_itar, en_v_ellir, con_v_icció, in_v_ent, _b_rasa, o b__ligar, _b_la v__a, om_b_ra, escla_v_a, escali_v_ada, atracti_v_a 

3. Omple els buits de les frases següents amb b o v:

 a) Sempre arri_b a_v_a tard a les reunions. b) A_v_ui m’he lle_v_at a les _v_uit del matí per anar a empro_v_ar-me una Exercicis de reforç 9 ga_v_ardina. c) Aquell paisatge era d’una gran _b_ellesa. d) M’he deixat el mò b__il engegat en una reunió. e) L’advocat de la família tre_b_alla en un cas de di_v_orci.

 4. Emplena els buits del text següent amb una b o una v. 

Al peu de la serra de Sant Patllari i molt a prop del mas Corralot, s'hi tro_b_en les misterioses Estunes. En arri_b_ar-hi ens adonem que la terra és plena d’esquerdes i que mirant a tra_v_és d’elles veiem aquestes co_v__es que s’anomenen Tunes o Estunes. En les profunditats d'aquestes esquerdes s'alça_v_en rics palaus ha_b_itats per les Aloges o Goges que la veu popular bateja_v_a amb el nom d'Encantats. Les Goges eren una mena de fades que durant el dia resta_v_en ocultes en els seus caus i que quan canta_v_a el gall a la mitjanit sortien per les _v_etes de les roques i ana_v_en a emmirallar-se a les aigües de l'Estany de Banyoles que, en aquell temps, era molt proper a les Tunes. Segons sembla les entranyes d'aquelles roques esta_v_en cobertes d'or i plata, perles i diamants i tota mena de joies. Aquests tresors resta_v_en lluny de la mirada dels curiosos i dels _b_andits gràcies a una malla fina, una xarxa de fil imperceptible, que les mateixes Goges ana_v_en filant. Però si un intrús gosa_v_a endinsar-se per les co_v_es a la recerca dels tresors no tarda_v_a a perdre l'orientació quan mira_v_a de tornar enrere abans de perdre's, definitivament, per aquell laberint de roques i arrels immenses. Algunes _v_egades els ha_b_itants dels contorns havien vist a les nits com d'aquell paratge misteriós emana_v_a una blancor finíssima que puja_v_a cap al cel. Aquell prodigiós raig de llum era atri_b_uït a les festes que tenien lloc en els palaus de les profunditats. 

Problemes laborals actuals t4 dossier

Problemes laborals actuals t4 dossier




   1. Cerca informació sobre dos d'aquests quatre grans problemes laborals i aporta'n dades concretes. Fes-ne un comentari al final de cada informació:

      -L'explotació infantil
Totes les persones, quan naixem, tenim uns mateixos drets i deures: dret a una identitat, a l’educació, a la salut, Aquests drets i deures estan recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans que es va fer ara fa uns 50 anys i permeten la llibertat de tothom i el poder gaudir d’una vida digna. Tot i això, avui dia encara es violen alguns d’aquests drets. És el cas de L’EXPLOTACIÓ INFANTIL, que consisteix en abusar egoistament dels infants dèbils i fer-los treballar forçosament, privant-los d’anar a l’escola i perjudicant la seva salut.

      -La desocupació
son la gent que no te traball

      -La discriminació de la dona
la declaracio sobre la eliminacio  de la descriminacio de laq dona es una declaracio de drets humans proclamada  per l'assamnlea  general de nacions unides , dedicades al dret de les dones . va ser adoptada  per l'assamble general el 7 de novembre de 1967 

      -L'economia submergida
son els traballs en negre