Les figures retòriques

Les figures retòriques

 

                              

 
           Cerca informació sobre les figures retòriques següents: metàfora, comparació, personificació, al·literació, apòstrofe i encavallament. Posa un exemple de cada un en poemes. També explica què són. 

 

 Un recurs literari és una tècnica retòrica preestablerta que un escriptor aplica a una paraula o més d'un text  perquè aquest guanyi en densitat literària

 

 metàfora:
és un dels recursos literalis més importants. Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre

 comparació:

 és un recurs literaris consistent en posar en relleu les semblances entre dos referents, de manera que es destaquin qualitats no evidents o bé es dugui a terme una descripció  més gràfica i clara, com es veu a "És rodó com una pilota".

 personificació:

La personificació o prosopopeia és una figura retòrica  que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals...
 al·literació:
 L'al·literació és una figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix a repetir un so per crear un efecte determinat
 apòstrofe:
 L'apòstrofe és un recurs literali  consistent en dirigir-se cap a una entitat no animada o abstracta, per exemple "Oh, sol, escolta'm!". A diferència de la personificació , l'apòstrofe considera aquesta entitat com a vocatiu , és a dir, com a possible destinatari del discurs literar
 encavallament:
 'encavallament és un recurs poètic segons el qual una oració es distribueix en més d'un vers.