jueves, 29 de octubre de 2015

socials

Ciències socials T. 2.





     1. Cerca informació sobre el que és un Estat i les fronteres que separen un Estat de l'altre. Posa exemples i imatges.

       2. Explica la diferència entre Estat i Nació.

La diferencia entre un estat i una nacio

Una nacio es un grup de gent que per motius geografics i sociologics i culturals es senten una unitat, en poden parlar per tant de nacio valenciana, catala, vasca. Un estat pot ser dues coses o be una nacio en ejercit que la defenga o be un territori plurinacional controlat per un mateix poder politic, que per el temps i per la maquinaria propagandistica acabara convertintse en nacio, Aplastant els nacionalismes historics, espanya encara hi es en eixa fase, en la que poc a poc el castella se va imponent com element de cohesio de forma voluntaria i no imposa, la seleccio nacional en fa cridar soy espnayol espanyol espanyol, i els bous com a festa nacional, en la que per cert no me identifique, pero poques raons mes, gastronicament som molt diferents, val en Madrid es fan paelles, pero son tan madrilenyes les paelles com valencians els spaguetti, aixi es pot concloure que es espanya amb el seus 301 anys de historia es encara una nacio en formacio, que deu elegir quin cami tomar, el estil frances, aplastant les nacionalitats anteriors, o el america, on les petites nacions dins del seu se soles fagen que engradirla, espere que el segon cami si no me obligaran a ser indepentista

       3. Què significa la paraula democràcia? Cerca informació, posa exemples i imatges.
La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

       4. Què és una constitució?

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un etat o una altra organització es governa. Quan aquests principis s'escriuen a una col·lecció única o conjunt de documents legals, es pot dir que aquells documents comprenen una constitució escrita. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització o una entitat política. En el cas particular dels estats, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans
Abans de l'evolució de les constitucions nacionals modernes, el terme "constitució" feia referència a qualsevol llei important que determinava el funcionament d'un govern
       5. Cerca informació i explica què és la Declaració Universal dels drets Humans.

El 10 de desembre de 1948, l'assamble general de les nacions unides , reunida al palau chaliot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans[1][2] (Resolució 217 (III) A).[3] Es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen elsdrets humans considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans.[1] Es tracta del més bàsic d'una sèrie de tractats que es van redactar l'any 1966 i que completen la Carta Internacional dedrets humans que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.[4]
El document es va crear com un seguit d'objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, és una arma utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d'un document d'obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional.[5] Per tal de vigilar-ne el compliment l'any 2006 es va crear en el si de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
El text de la declaració va ser traduït a multitud d'idiomes, i l'Assemblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos "distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d'ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris".[6] En conseqüència, la declaració ha esdevingut, segons descriu el Llibre Guinness de Rècords, el "Document més traduït" del món.[7]


       6. El teu país natal és democràtic? Explica la teva resposta.
no . es una monarquia
       7. Explica la diferència entre una monarquia i una dictadura.

Monarquía

Una monarquía se rige por una sola persona. Generalmente esta persona se establece por derecho de nacimiento. Los títulos de los gobernantes de este incluyen, zar, el rey, la reina y el emperador. En una monarquía tradicional, el gobernante tiene poder absoluto. Una monarquía democrática también tiene una democracia para limitar el poder del monarca.

Dictadura

En una dictadura, hay una persona que manda, y la gente tiene poco o nada de libertad individual. La regla general no se elige y a veces se ejerce por la fuerza. Los dictadores rara vez admiten que son dictadores, y a dicen ser líderes de un país democrático.

       8. Explica la diferència entre monarquia i república.

Primero que todo, debemos saber que tanto la Monarquía (cuando es Absoluta) como la República son formas diferentes en que se gobiernan los Estados. Esto es, porque existen varios tipos de Monarquías, en las cuales se define la participación del Rey en el Gobierno. Monarquía es un régimen político en el cual el Jefe de Estado es un Rey o Monarca que no ha sido elegido en forma democrática, sino que el traspaso de autoridad se da en forma hereditaria, es decir, de padre a hijo sin que intervenga al voluntad popular. En el caso de la República, que también es un régimen político,el Jefe de Estado es un Presidente que ha sido elegido en forma democrática por sus pares en votación secreta.
       9. Explica què són els estats laics, els confessionals i les teocràcies.


Estat laic o Estat secular és l'Estat, i per extensió una nació o país, independent o que prescindeix de qualsevol organització o confessió religiosa.[1]i on les autoritats polítiques no s'adhereixen públicament a cap religió determinada ni les creences religioses influeixen sobre la política nacional.[2][3]
En un sentit estricte la condició d'Estat laic suposa la nul·la ingerència de qualsevol organització o confessió religiosa en el seu govern, ja sigui, en el poder legislatiu, el executiu o el judicial. En un sentit lax un Estat laic és aquell que és neutral en matèria de religió pel que no exerceix suport ni oposició explícita o implícita a cap organització o confessió religiosa. Val a dir que no tots els Estats que es declaren laics ho són en la pràctica.

      10. És important la llibertat religiosa? Per què?
Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, el ritual i les lleis morals. La religió pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escriptures, història i mitologia, així com la fe personal i l'experiència mística. El terme "religió" es refereix tant a les pràctiques personals relacionades a la fe comunitària com als rituals i la comunicació grupal que emana de la convicció que comparteixen els membres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario