Comentari poema i mitologia

Comentari poema i mitologia

DONA D'AIGUA

Es pentinava, 

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera, 

cantant, 

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire 

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet, 

tota bellesa ho pot ser. 

Les pedres que trobeu vora 

estanys, 

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder 

resistir-se a l'encanteri 

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

Les Dones d'Aigua, també anomenades Nimfes de llacs o Fades, són éssers femenins que viuen en llocs d'aigua dolça, poden trobar-se prop de rius, estanys, gorgs, coves, fonts ...

Les Dones d'Aigua són nimfes de muntanya i de bosc, viuen a l'aigua, tenen unes virtuts molt especials i simbolitzen la vida.

Són éssers nocturns a qui els agrada contemplar-se en el reflex dels estanys cristal·lins les nits de lluna plena i que la llum de les estrelles els acaroni el rostre i faci la llum els seus cabells o els mocadors del seu cap.

Aquestes dones són l'excel·lència de la bellesa femenina; són la bellesa pura i idíl·lica, el seu rostre és invisible, amb una expressió profunda.

Tenen una joventut eterna i, malgrat això, no són immortals, però poden viure més de mil anys conservant sempre la seva energia i la seva bellesa.

Són bondadoses, fascinants, sempre procuren aportar benestar, bones sensacions, una cosa màgica, sempre al voltant del lloc on viuen.

Van vestides senzilles i fines, amb somriure de sucre que enlluerna a qui les veu.

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

Explica una coneguda llegenda catalana que fa molts anys el senyor de Casa Blanc sortia cada matí a caçar. Un dia, després d'estar caçant, es va estirar sobre l'herba i, entre els seus somnis, va sentir una dolça veu que cantava a la llunyania. Seguint la veu va arribar fins a un rierol on una dona molt bella es pentinava els cabells. El noble li va preguntar el seu nom però ella no va contestar, així que li va demanar que es casés amb ell. La jove va acceptar i se'n va anar amb ell, però no va pronunciar paraula fins a la nit de noces, quan li va dir: "Estimat meu, vaig acceptar anar amb tu perquè t'estimo, però mai em diguis" Dóna d'Aigua ". Va acceptar el tracte i van ser feliços durant anys però l'home va començar a arribar cada vegada més tard a casa. Una nit la jove li va preguntar pel seu retard.

Enfurismat li va cridar:

-Com T'atreveixes a dir-me res, tu, que l'únic que sé de tu és que ets una Dona d'Aigua?

La jove va callar, el va mirar amb tristesa i va desaparèixer. Mai més la va tornar a veure, encara que els seus fills deien que la seva mare anava cada matí a pentinar-hi i a vestir-los.

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

diu que es pentinaba entre grans roques el seu cabell molt llarg i respiraba l'oxigen de la nit

Es pentinava, 

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera, 

cantant, 

i respirava l'oxigen de la nit.

diu que va sortir a la superfície a respirar, i observar els raigs de la lluna

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire 

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

era una dona tan bonica que amb sa mirada es convertia en pedra.

Era una dona d'aigua, 

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

vivia al fons marí

El seu regne eren les profunditats 

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

que era tan bonita que ningu ull huma podria aguantar

La seva bellesa era un parany,

de fet, 

tota bellesa ho pot ser. 

i que les pedres que vereu de homes al seu voltant eren de persones que no podian resistir veure-la

Les pedres que trobeu vora 

estanys, 

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder 

resistir-se a l'encanteri 

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

4. Per què eren perilloses?

per que te convertian en pedra 

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?

que eren de homes que es veren quedar